Cataluña-ics- blog metge de familia. Estratificacion identificación pacientes en riesgo de ingreso.

Nova eina a l´eCAP: risc elevat d´ingrés hospitalari Els professionals d'atenció primària de l'ICS identificaran els pacients amb un risc d'ingrés hospitalari més elevat. . . L’ICS, d’acord amb el Pla de Salut de Catalunya, potencia l’atenció als malalts crònics amb una nova eina que alertarà els professionals sanitaris quan un dels seus pacients tingui més probabilitat de recaure.. .  . . Aproximadament uns 30.000 malalts ingressen de manera urgent dos o més vegades en un any  . Aquesta classificació permetrà treballar amb accions preventives i evitar, en la mesura que sigui possible, ingressos hospitalaris . L’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) disposarà d’una nova eina de suport que permetrà identificar i classificar aquells grups de pacients amb malalties cròniques i un risc més elevat d’ingrés hospitalari. . Gràcies a aquesta nova aplicació, es podran dur a terme accions preventives en aquells malalts que tenen un risc més elevat de patir dos o més ingressos hospitalaris urgents. L’aplicatiu utilitza les dades creuades de dues fonts. Per una banda, les que proporciona el Servei Català de la Salut (CatSalut) de tota la xarxa assistencial de Catalunya i, amb les que obté les dades d’utilització hospitalària de cada usuari en funció dels seus contactes amb el sistema sanitari. I per una altra, les xifres de la classificació o estratificació de la població basada en la seva morbiditat i gravetat segons els Grups de Risc Clínic (CRG), que determinen l’estat de salut, el nivell de gravetat i l’estimació de risc de cada usuari.  . Amb el resultat d’aquest model estadístic, els professionals d’atenció primària poden saber quins dels seus pacients tenen un major risc de patir una hospitalització de caràcter urgent. Un cop analitzat cada cas, el professional pot posar en marxa les accions preventives de seguiment i vigilància necessàries per controlar de forma més acurada els pacients que ho requereixin. Es tindrà la possibilitat de fer un seguiment de caràcter preventiu a les persones amb una salut més fràgil. . El perfil del malalt de risc . Aproximadament uns 30.000 malalts ingressen de manera urgent dos o més vegades en un any. . L’atenció al pacient crònic pretén millorar els resultats de salut, la satisfacció, la seva qualitat de vida i, alhora, prevenir en la mesura que sigui possible les hospitalitzacions urgents. . Les malalties cròniques estan molt associades a la probabilitat d’ingressos hospitalaris urgents i, en general, a una major utilització de recursos sanitaris. A Catalunya, un 76% dels pacients que ingressen dues o més vegades de manera urgent pateixen una patologia crònica important (23.560) i, la gran majoria, més d’una (un 79%, és a dir, 18.375 malalts)... . Les malalties més freqüents d’aquest tipus de pacients són la insuficiència cardíaca i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). . Una eina més de l’ECAP  . L'estació de treball clínic d'atenció primària (ECAP) és l'eina que utilitzen tots els professionals d'atenció primària de l’ICS per introduir i gestionar la informació clínica dels pacients que atenen. L’aplicatiu de valoració de risc d’ingrés hospitalari estarà integrat dins de l’ECAP i tindrà diverses funcionalitats. En una primera fase, el professional tindrà avisos si un dels seus pacients entra en risc alt o molt alt d’ingrés. .  . Posteriorment, també serà possible fer un cribratge setmanal de quin és l’estat de la població que atén, avisos específics, etc. L’eina estarà disponible en les properes setmanes a tots els centres d’atenció primària de l’ICS i a aquells centres no gestionats per l’ICS que treballen amb ECAP. . . . . També et pot interessar: You might also like: Ley de Salud Pública Regressió espontània d'una hèrnia lumbar Síntesi de l'evidència científica relativa als riscos ... Nova Guia de pràctica Clínica i Model Assistencial a ... LinkWithin Publicat per Miguel Molina 0 comentaris Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: eCAP Interès: 

ESC | Guidelines & Surveys | CVD Prevention in clinical practice (European Guidelines on)

ESC | Guidelines & Surveys | CVD Prevention in clinical practice (European Guidelines on)

ESC | Guidelines & Surveys | CVD Prevention in clinical practice (European Guidelines on)

ESC | Guidelines & Surveys | CVD Prevention in clinical practice (European Guidelines on)

ESC | Guidelines & Surveys | Acute and Chronic Heart Failure

ESC | Guidelines & Surveys | Acute and Chronic Heart Failure

MANUAL DE EDUCACIÓN PARA LA SALUD COMUNIDAD DE NAVARRA

http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/B40C12F0-2808-4823-BABF-6747140F0A3A/194026/MANUALdeeducacionparalasalud2.pdf


Enviado desde mi iPad

¿¿Donde esta el truco?

España exhibe un gasto sanitario público modesto dentro del grupo de países europeos de la OCDE. Pese a ello, alcanza una mejor posición que la de muchos países con un mayor gasto sanitario público en el ranking de indicadores de salud que consideran, además de la cantidad, la calidad de vida como la esperanza de vida libre de incapacidad, u otros como la mortalidad precoz potencialmente evitada por el buen desempeño del sistema sanitario. ¿"De dónde saca pa tanto como destaca" nuestro sistema sanitario? ¿Dónde está el truco? http://saluddineroy.blogspot.com.es/

METFORMINA ASOCIADA A INSULIDA DESDE BLOG REDGEDAPS

¿Supone alguna ventaja asociar la metformina a la insulina?

¿Supone alguna ventaja asociar la metformina a la insulina? Hace poco nos hicimos eco de un metaanálisis de Boussageon R en PLoS Med que ponía en duda el supuesto efecto protector de la metformina (MET) que el UK Prospective Diabetes Study (UKPDS) propició desde el 1998 y que metaanálisis como el de Saenz A de la Cochrane Database Syst Rev en 2005, entre otros, se encargó de consolidar. Para abundar más en ello el BMJ ha publicado, firmado por Hemmingsen B, una revisión sistemática con metaanálisis sobre ensayos clínicos aleatorizados (ECAs) en el que incluyen ECAs con insulina (ISN) y de esta en combinación con la MET, intentando comparar los beneficios y daños de la utilización conjunta de ésta frente a la ISN sola. Y es que la MET recomendada por todas las Guía de Práctica Clínica –GPC- desde el primer escalón terapéutico actuaría a priori sobre la acción metabólica de la ISN en el hígado, mejorando el control metabólico y la ganancia ponderal. Por otro lado, la cuestión de si continuar con los ADOs tras la introducción de ISN no está del todo resuelta, según apuntan, pues existen estudios que muestran aumento de mortalidad si a las sulfonilureas (SU) se les asocia ISN, por ejemplo, aunque las GPC recomienden la asociación de ambos tipos de fármacos. Aunque la asociación entre la ISN-MET ha sido recomendada, no está del todo dilucidada su posible acción beneficiosa. Por ello, se hizo una búsqueda a partir de la Cochrane Library, Medline, Embase, Science Citation Index Expanded, Latin American Caribbean Health Sciences Literature, y la Cumulative Index to Nursing y la Allied Health Literature hasta marzo del 2011, sobre ECAs que compararan MET+ISN versus ISN sola en diabéticos tipo 2 (DM2) mayores de 18 años y con una intervención de al menos 12 semanas. Los objetivos primarios fueron mortalidad por cualquier causa y mortalidad cardiovascular; y como secundarios, complicaciones micro (enfermedad renal, retinopatía…) y macrovasculares (infarto de miocardio, accidente vásculocerebral, aneurisma abdominal, amputaciones…), efectos adversos (cáncer, calidad de vida, coste, peso…) Encontrándose a 26 ECAs con 2286 pacientes. Finalmente, se descartaron 3 ECAs y los datos provenientes de 23 ECAS y de 2117 DM2 mostraron que los DM2 con ISN+MET no aportaban beneficios frente al grupo de ISN sola en cuanto a mortalidad global, riesgo relativo (RR) 1.30, (IC 95% 0.57 -2.99) o mortalidad cardiovascular RR 1.70, (IC 95% 0.35- 8.30), al contrario de lo que pudiera parecer. La hipoglucemia grave fue más frecuente en la asociación de MET-ISN que en el grupo de la ISN sola (RR 2.83, IC 95% 1.17 -6.86). Según un modelo de efectos aleatorios la MET+ISN reducirían la HbA1c (diferencia media −0.60%, IC 95% −0.89 −0.31, P inferior 0.001; 20 ECAs)), la ganancia de peso (1 kg) y las dosis de ISN (5 U/día) necesitadas, más que la utilización de la ISN sola. En cuanto a los efectos adversos entre ambas opciones solo 6 ECAs mostraron estas características no encontrando diferencias significativas, RR 1.28, (IC 95% 0.69 -2.37, P=0.003). Y si bien es cierto que los intervalos de confianza dan pie a considerar que se necesitan más ECAs y pacientes para poder sacar conclusiones claras , los datos hasta la fecha no muestran mejoría en la mortalidad global ni cardiovascular con la asociación de MET-ISN en comparación con la ISN sola en DM2. *Saenz A, Fernandez-Esteban I, Mataix A, Ausejo Segura M, Roque´ i Figuls M, et al. (2005) Metformin monotherapy for type 2 diabetes mellitus. Cochrane Database Syst Rev 2005: CD002966. *Boussageon R, Supper I, Bejan-Angoulvant T, Kellou N, Cucherat M, Boissel JP, Kassai B, Moreau A, Gueyffier F, Cornu C. Reappraisal of metformin efficacy in the treatment of type 2 diabetes: a meta-analysis of randomised controlled trials. PLoS Med. 2012 Apr;9(4):e1001204. Epub 2012 Apr 10. *Hemmingsen B, Christensen LL, Wetterslev J, Vaag A, Gluud C, Lund SS, Almdal T. Comparison of metformin and insulin versus insulin alone for type 2 diabetes: systematic review of randomised clinical trials with meta-analyses and trial sequential analyses. BMJ. 2012 Apr 19;344:e1771. doi: 10.1136/bmj.e1771.